El síndrome FOMO en Comunicació
Per Anna Alonso
Quan els fills creixen i es fan grans, un pot dormir tota la nit i deixa de tenir lumbàlgia crònica. No obstant això, apareixen altres “símptomes” del pes de la filiació. –Posa un adolescent a la teva vida i ho veuràs.
De cop, descobreixes que no són combinacions o conjunts de roba, sinó outfits; que existeixen personatges reals mundialment coneguts com Mr. Beast, que regalen milions d’euros ‘perquè sí’ a persones necessitades, o paraules que no comprens (aura, laura, bro, crinje, random…) i que si goses preguntar què signifiquen, els teus fills et respondran amb cara de fàstic i com dient –Mamà, no t’enteres de res.
Però el pitjor no s’acaba aquí.
Últimament, em connecto menys a LinkedIn, però no em sento bé. –¿Em pregunto si serà FOMO? (Pels que no ho sàpiguen, ‘Fear of missing out’)? Quan analitzo per què, em vénen diverses idees al cap; d’una banda, veig cada cop més posts escrits amb IA, poc naturals i llargs, molt llargs (–quina mandra!); els posts patrocinats o de LinkedIn Top Voices tampoc perdonen i apareixen al meu timeline entre post i post orgànic; llegeixo alguns articles molt interessants, com els que escriuen els meus estimats amics i experts en Comunicació Marc Argemí i Miquel Urmeneta, que omplen el meu cap (si és possible) de més dubtes i preguntes sobre el panorama comunicatiu i els reptes de la comunicació.
Si a això hi afegim el ‘batuburrillo’ de notícies de la pàgina principal de Lavanguardia.com o Elpais.com, els telenotícies i tots els posts i continguts d’interès que publiquen les empreses i persones de la meva xarxa –cada vegada que guanyen un premi, participen en una jornada, reflexionen sobre un fet o aconsegueixen una fita–, el meu cap diu –Prou!. I en aquell moment m’envaeix una sensació meitat saturació, meitat buit, difícil d’explicar aquí. D’una banda, sento la necessitat d’estar connectada i assabentada del que passa al món i al meu voltant; de l’altra, m’entra angoixa de veure que no arribo a tot i desconnecto.
Amb Internet i les xarxes socials, el panorama comunicatiu actual s’ha transformat radicalment; hem passat de la notícia única, als rumors i les fake news; de la imatge intervinguda (que ens brindaven els mitjans), a la construcció col·lectiva, i de la comunicació excepcional, a la comunicació constant.
Aquesta comunicació constant que ens ofereix la tecnologia ens obliga a estar constantment comunicant i el lector es converteix en espectador. I aquí és on rau el problema. No podem confondre informació amb opinió i entreteniment, i donar-li el mateix tractament, perquè la informació es llegeix, s’entén i es pensa, i per això necessitem temps.
Hem de recuperar el control de la comunicació i decidir com volem comunicar-nos i interactuar amb el nostre entorn, i no deixar-nos portar “pel que es porta”. A totoro ens dediquem a la comunicació ia ajudar les empreses a comunicar-se millor ia guanyar visibilitat i notorietat públiques. Però com aconseguir-ho en un escenari tan sobrecarregat?
Com recuperar el control de la comunicació
A nivell individual, crec que és molt necessari fer un exercici d’autocontrol i presa de poder, per informar-nos com cal, i no a través de titulars barrejats els uns amb els altres, plataformes web disfressades de mitjans de comunicació o vídeos de tiktok. Si un tema ens resulta interessant, fer l’exercici de llegir tot l’article, des del principi fins al final, i fins i tot consultar la notícia en un altre mitjà de comunicació –amb una altra línia editorial–, per tenir més perspectiva i més arguments. També resulta molt prudent reduir el temps de connexió, abandonar xarxes socials que no ens aporten res i ens prenen temps (molt de temps) i substituir converses de whatsapp per trucades de tu a tu. –Hola, amiga! Com et va?
Des del punt de vista de l’empresa, les organitzacions també necessiten identificar objectius de comunicació concrets i tenir plans d’acció ben treballats, perquè tal com apuntàvem en aquest article sobre Claus per a una comunicació més autèntica i real, “les empreses competeixen per destacar i fer-se un lloc a l’opinió pública”, però l’impacte –si arriba a produir-se– s’esvaeix en qüestió d’hores.
Per tant, i sota la premissa que tot comunica, apostem per una Comunicació 360º, que tingui en compte tots els canals de comunicació –especialment, els canals propis (web, xarxes socials, newsletter, etc.)– i permeti a les empreses expressar-se d’acord amb els seus valors, transmetre identitat i connectar amb el públic. El resultat serà una imatge més coherent, ordenada i consistent, cosa que contribuirà a augmentar la credibilitat i, en definitiva, millorar la comunicació de la marca.
En resum, volem estar més i millor comunicats? Reflexionem com volem que sigui aquesta comunicació; hi ha moltes formes. Donem suport també al treball dels professionals dels mitjans de comunicació, perquè, per a mi, segueixen sent els veritables garants de l’opinió pública i una peça clau per comprendre la realitat en democràcia.