El sobreexcés desmesurat d’informació
L’any 2012, quan vaig decidir emprendre pel meu compte, vaig dedicar moltes hores a pensar com volia oferir els meus serveis de comunicació corporativa i de relació amb mitjans i com volia presentar-los als potencials clients. Pensava en missatges clau que poguessin transmetre exactament allò que volia oferir i allò que per a mi són el Periodisme i la Comunicació.
Em venien al cap tot tipus de teories de la comunicació i d’estructura de masses dels primers dos anys d’universitat -els millors de tota la carrera, sens dubte- a la UAB, però, alhora, una mateixa idea em rondava una vegada i una altra, de forma persistent: el sobreexcés desmesurat d’informació. Em preocupava i em segueix preocupant molt la sobreabundància de continguts i de notícies a la que vivim sotmesos, lectors i periodistes. Hi ha tanta informació, provinent de tantes fonts, que resulta molt difícil poder destriar els continguts, organitzar-los, contrastar-los… En paral·lel, amb Internet i les xarxes socials, tot és molt immediat i ràpid, i les notícies dels diaris, alhora que conviuen amb les no-notícies, els rumors i les mentides, moren de seguida. I arriba un moment, com a mínim per a mi, en què allò de “solo sé, que no sé nada” cobra tot el sentit, si bé gràcies a la modernitat i a la tecnologia, el coneixement és, avui, més accessible que mai.
“Davant de més notícies, més canals i més lectors, més i millor comunicació”
Per tot això, el 2012, vaig decidir que el meu -vulgarment conegut com a- “lema” de marca seria: “Davant de més notícies, més canals i més lectors, més i millor comunicació”. I això és el que procurem fer sempre a Anna Alonso | Comunicació corporativa; acompanyar els nostres clients perquè comuniquin, però perquè intentin fer-ho bé, mantenint-se sempre fidels a la veritat i procurant destacar allò que realment és noticiable, defugint de l’excés d’informació.
Ahir a la tarda, el Genís Roca donava una xerrada a Girona amb el títol: “Indicis del col·lapse digital. L’esgotament del model actual”. Feia temps que el nom d’una conferència no em resultava tan suggeridor…
