Bimba & Lola s’atreveix

Per Anna Alonso

Malgrat que en general la publicitat no estigui ben vista, és un gènere que m’apassiona; no conec professionalment el sector, però he de dir que m’encanta mirar anuncis, m’ha agradat sempre. Els anuncis (els bons anuncis!) són petites produccions plenes de creativitat i enginy que busquen l’impacte en l’espectador; la música, la imatge, la fotografia, la interpretació, el missatge… tot en molt poc temps. 

Amb Internet, ja fa anys que els anuncis han traspassat la barrera de la TV i circulen per les xarxes amb forma de «campanyes virals», amb tota mena d’estratègies i plans d’acció de les empreses per fer-los populars. Doncs bé, ahir vaig trobar-me al meu correu electrònic -entre altres newsletters comercials- un email de BIMBA Y LOLA (assumpte «MUJERES: La Película») amb el vídeo següent:

La primera vegada que el vaig veure em va agradar més que les següents, però, el que compta, és que em va impactar; estic escrivint aquí sobre això perquè l’anunci de BIMBA Y LOLA no em va deixar indiferent. I, curiosament, quan l’estava mirant, a banda d’Almodóvar ;-), em van venir al cap altres campanyes publicitàries que tampoc no em van deixar indiferent en el seu moment i que tinc ganes de tornar a veure…

«Enamorarse es muy guay»

En concret, i salvant les distàncies, «Mujeres (El Ramo)» em va recordar a un dels spots més controvertits de la història de la publicitat a Espanya, el de «Colección Oro de Loewe». Pels qui no ho recordin, en aquesta campanya apareixien una desena de fills d’actors i altra gent popular de Madrid, guapos, amb una estètica totalment alternativa i missatges tipus: «enamorarse es muy guay», «me encanta loewe» o «la palabra loewe la asocio a love«. Tot això en un moment -any 2012- en què l’atur juvenil sobrepassavava el 50%:

… només és publicitat, però m’agrada. Bima & Lola s’ha atrevit. Veurem si l’opinió pública reacciona i opina.