Comunicació i veritat
I “Què és la veritat?” (Quid est veritas? en llatí) va preguntar Ponç Pilat a Jesús (Joan 18:38) en un dels moments més crucials de la història.
Recentment, vaig escoltar un interessant debat a la tertúlia de RAC1 sobre la pèrdua de valors i l’augment de la delinqüència i dels casos de violència a la societat. La periodista Mònica Terribas Sala denunciava una manca de recursos en tots els àmbits, especialment en educació, mentre que el també periodista Josep Martí Blanch apuntava a una cultura de valors socials i a una “mirada” diferent.
En opinió de Martí, la degradació de la societat i el “canvi de mirada” respecte a algunes qüestions han estat progressius, cosa que ha acabat provocant un augment de la delinqüència amb el pas dels anys. Per a ell, “els discursos i les estratègies creen realitats jurídiques, però si la realitat no acompanya, s’acaba produint un desencaix entre una cosa i l’altra”.
Per a mi, aquesta altra “mirada” que reivindica Josep Martí té a veure amb la desconnexió i la pèrdua d’interès per la veritat.
En l’àmbit comunicatiu, i després del gran impacte que ha tingut Internet en el procés clàssic emissor-receptor, la comunicació torna a l’essencial. És el que alguns professionals denominen “comunicació sense artificis”. –Llegiu a Google: “un estil directe, natural i honest, on la proximitat i l’autenticitat prevalen sobre l’excessiva formalitat o la distància. Un enfocament que busca una connexió genuïna amb l’audiència, valorant tant el missatge com la manera en què es transmet”.
D’aquí que algunes marques optin –cada vegada més sovint– per models imperfectes, eslògans menys comercials i referències a allò natural, autèntic, quotidià o imperfecte.
Tot i que la publicitat hi juga un paper molt important, la veritat connecta i encaixa amb el públic. En són una mostra les històries reals de persones anònimes –com la de “María Adrover (65 anys), que va cuidar el seu marit amb càncer i alzheimer mentre treballava en un hotel”, o «Claudia: l’amor com el salvavides d’una nena abandonada”–, que es converteixen en notícia, una cosa cada vegada més habitual.
En aquest article sobre «Claus per a una comunicació més autèntica i real», apuntàvem com, en un context d’excés informatiu, és més necessari que mai “treballar una comunicació autèntica i real, que permeti a les empreses expressar-se d’acord amb els seus valors i identitat”.
Probablement, també sigui convenient reduir el nombre d’impactes i apostar per “menys és més”, mantenint el control del relat. A més, sempre és molt important posar-se al lloc del públic i valorar què espera de nosaltres per no decebre les seves expectatives.
Comunicar amb la veritat per generar confiança
Com apunta el periodista i doctor en comunicació Marc Argemí en el seu últim article sobre “gestió de rumors”, “La virtut professional requerida ja no és la vigilància: és la confiança. (…) I, sobretot, el departament de comunicació deixa de treballar en mode reactiu: treballa abans que arribi la crisi, durant, i després. Sembra i cuida el sòl contínuament”. Per tant, la comunicació de l’empresa, si es treballa d’acord amb la veritat i la pròpia realitat, contribueix a generar confiança, augmenta la credibilitat i permet anticipar-se –i fins i tot evitar– possibles crisis comunicatives. A més, tinguem en compte que l’impacte és molt efímer, a causa de la gran quantitat de missatges que rebem diàriament.
Concloem. Per aconseguir una comunicació consistent, creïble i capaç d’enfortir el sentiment de pertinença dels públics més afins, cal:
- realitzar un treball exhaustiu d’anàlisi, que permeti aprofundir en el caràcter propi de la companyia: els seus valors, la seva manera de treballar, els serveis que ofereix, els productes que ven i, en definitiva, el que és de veritat
- determinar quines són les nostres necessitats comunicatives i els objectius concrets i avaluables que volem assolir
- aprendre dels errors passats, propis i aliens
- estar atents a l’entorn, als competidors i a altres referents
Perquè la veritat roman, mentre que la còpia, la mentida o la imatge buida s’esvaeixen. –Em va encantar la resposta del Papa Lleó al president Donald Trump: “Si algú vol criticar-me, que ho faci amb la ‘veritat’”.
I encara que, com diu la cèlebre frase “l’essencial és invisible als ulls” (El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry), la comunicació corporativa que s’impregna de l’essència i s’ajusta al que veritablement som perdura i acaba generant millors resultats a mitjà i llarg termini.